viernes, 4 de julio de 2014

Reflexió final del segon curs de Grau


El meu segon any de grau




Com passa el temps, no puc creure que ja he acabat el meu segon curs de Grau, i com és habitual en jo vaig a fer una reflexió conjunta de tot l´any. 

Aquest any ha finalitzat per mi d´una forma molt profitosa, és veritat que sóc molt exigent i que m´haguès agradat traure més excelents perquè la meva càrrega d´estudi i les meves hores a la biblioteca han estat molt extenses, però estic molt contenta perquè finalitzar el curs amb tres excelents i dos notables no està gens malament.

A continuació vull fer un breu repàs de tot el meu curs acadèmic. En primer lloc vull esmentar el primer cuatrimestre. Vais començar amb molta il·lusió com sempre, i les assignatures la veritat és que m´agradaven prou però tenia l´assignatura de Català que em feia molta por. Avui dia puc dir que he superat molt satisfactoriament aquesta assignatura, amb una nota d´un notable! Aprobar-la ha estat tot un repte ja que no teniem docència i amb els missatges al professor, tasques que ens feia via moodle i tutories una mica caòtiques per fer-les per skipe, i amb classes particulars vaig poder assolir totes les competències que tenia que tenir. La satisfacció personal d´aprobar-la és brutal!

Vull esmentar una assignatura en especial perquè he gaudit molt tant amb les explicaciones de la professora, na Tiana, com pel contingut de la mateixa, és la de Psicologia de l´educació. Esmentar que la càrrega de treball de psicologia ha estat molt considerable, ja sigui pels treballs de cada tema com per les reflexions del meu bloc, però esmentar que totes aquestes tasques han fet que pugui assolir molt els coneixements i vagui molt més preparada a l´hora d´enfrentar-me a l´examen escrit de febrer. 

Un altra assignatura ha estat Educació inclusiva, dir que cursar-la ha estat en mi un canvi en quan a sensibilització, crec que es fonamental per a ser un docent i que no tot és tan idilic sino que la realitat és molt diversa. Hem visionat molts videos a classe que ens han fet reflexionar, i vam llegir un llibre també de Marius Serra “Quiet” que el recomane a totes les persones perquè et fa veure com viuen les persones que tenen un discapacitat a les seves vides.  Els dos mestres que han impartit aquesta assignatura han estat genials en quant a les explicacions i es notava que vivien el que ens estaven dient.

L´assignatura de Educació Artística i Estètica ha estat molt entretinguda, i m´ha agradat especialment visitar museos i exposicions d´art. A més a més crec que he practicat diferents tècniques artístiques per fer-les amb els meus futurs alumnes i he gaudit molt a pesar de que no comparteix el criteri avaluatiu que ha tingut el mestre amb jo.

Una assignatura que ens va apropar molt a la vida de l´escola, a la realitat i que a pesar de ser una càrrega impresionant de treball durant tot el semestre ha estat la de observació i documentació conjuntament amb la d´Estratègies d´Intervenció. Hem fet uns escenaris amb material reciclat molt polits i tant jo com les meves companyes de grup, na Delia Bravo, na Patricia Borrás, i na Celia Colomar, hem fet servir les tècniques de registre per tal d´observar el nostre focus amb molt de respecte i amb molta cura. Anar al CEIP S´Olivera diferents dies de la setmana per fer aquestes transformacions d´escenaris i les observacions dels nostres infants ha estat totalment enriquidor….gràcies nins i nines!!!!! Les mestres han estat en tot moment accesibles, esmentar a na Lina, sempre accesible i amb totes les explicacions que necessitaven i amb una actitud d´escolta molt d´agraïr. En quant a na Pusi dir que la situació de videoconferencia per aquesta assignatura no és ideal però sempre ha intentat atendre a les nostres peticions.

És moment de passar al segon semestre, que també vais començar amb molta il·lusió i amb moltes expectatives perquè les assignatures m´atraien molt.
Vull fer una gran menció a l´assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional, és preciosa però esmentar que el nostre professor Iñaki ha fet que aquesta assignatura fosi encara més bonica. He gaudit molt tant en les explicacions del mestre, com de les nostres intervencions en classe, com a l´hora de fer el meu bloc reflexiu, com en una activitat que vais fer amb la meva companya na Delia Bravo per tractar les emocions “El conta contes de les emocions”. Crec que és una assignatura que hauria de cursar-se en tots els graus d´educació i que hauria de donar més importància a les emocions per després poder treballar-les i més encara en l´epoca en la que vivim, amb tants problemes, econòmics, personals, separacions dels pares, trasllat de pares a l´extrager, maltractaments….etc.  El nostre professor Iñaki ha fet molt d´esforços per fer-nos viure aquesta assignatura de forma molt pràctica. És tracta d´aquests professor que sempre recordaré, gràcies Iñaki!

He pogut continuar l´aprenentatge que vais fer a primer curs de llengua i de la lectura i l´escriptura amb l´assignatura de Habilitats Lingüístiques, que la veritat és que m´ha agradat molt, i malgrat que era molt de temari no m´ha resultat gens pesat. Esmentar que aquesta assignatura per videoconfència pert molt i és una llàstima perquè en els seminaris el nostre professor Ramon Bassa guanyava molt, i estava molt atent a les nostres peticions i sempre amb molta professionalitat i rigurositat. Agraïr a R. Bassa l´acomiadament que va fer l´últim dia de classe, que ens va dedicar unes paraules a mode de discurs i que ens va emocionar molt.

A més a més he gaudit molt amb Educació Corporal i musical del mestre, les classes eren super divertides i didàctiques a la mateixa hora, els seminaris al poliesportiu crec que han estat molt necessaris i que ha trencat amb la monotonia de anar a la Uib. Treballar diferents aspectes de la col·laboració, equilibri, força, velocitat i potència de forma pràctica fa que assolim aquestes compentències de forma més divertida. També vam descubrir el paracaigudes com a material didàctic i va estar molt be. En quant al treball d´aquesta assignatura vais decidir conjuntament amb el meu grup habitual de treball na Delia, na Patri Borrás i na Celia Colomar fer-lo al voltant de l´Obesitat Infantil i de com fer una proposta de millora al CEIP S´Olivera, la qual cosa era un repte perquè aquesta escola treballa molt molt be.

Amb l´assignatura de Representació escènica he gaudit molt i he tret l´artista que tenc dins, jajajaja. Fer l´obra “El tresor d´Es Vedrà” ha estat molt laboriós tant en les disfreses, el decorat, la música i el guió, però veure el resultat final, les caretes dels infants al Diari d´Eivissa val la pena tot. Jo vaig representar una sargantana que segrestaven els pirates.

Aquesta assignatura també m´ha fet patir molt perquè a la primera part de la classe no podia assitir perquè tenia al meu fill però a les restants dues hores si, però la meva exigencia feia que patira per no poder anar malgrat que això fera que la meva exigencia cap a l´assignatura fosi encara més gran . Malgrat el resultat final totalment exitòs, en quant a l´afinació, la coreografia, i tots els assaigs, he tingut que tenir una penalització d´un punt menys que les meves companyes de grup per no poder assistir a la primera part, malgrat que vaig fer més feina per poder compensar-ho però bé finalment m´he tingut que conformar amb un notable i les meves companyes amb un excelent. Estic contenta per elles! Gràcies a les meves companyes na Irene Martín, na Delia Bravo, na Patricia Borràs, na Mari, na Maria Carrasco i n´Ana Portas!! Que be ho em passat xiques!!!! I això és el que importa





I per finalitzar Desenvolupament Psicomotor a la Primera Infància ha tingut una càrrega de feina impresionant, molts seminaris, moltes exposicions i tots el dimecres fent observacions de sessions de psicomotricitat al CEIP S´Olivera a infants de P4, concretament els Taurons. Però amb quina il·lusió més gran anaven els dimecres, quina experiencia més gratificant, i les pràctiques ens han fet assolir molt els coneixements teòrics. Mitjançant aquesta assignatura he pogut dur a terme unes observacions dels paràmetres psicomotrius exhaustivament de diferents infants a partir del seu moviment i ens han ajudat molt a coneixer-los. Aquestes pràctiques han fet que tingui una autoestima prou més alta per dur a terme futures sessions de psico ja que a les darreres sessions de psico que assitiem les varem preparar jo i el meu grup, simplement genial! Esmentar que el centre com les mestres ens van rebre molt bé i ens van tractar un part del equip.

Per finalitzar aquesta reflexió vull fer un alt en el camí per agraïr a les meves companyes de grup na Delia Bravo, na Celia Colomar i na Patricia Borrás per ser unes companyes 10, perquè aquesta experiencia no seria la mateixa sense vosaltres i per ser tan responsables i riguroses a l´hora de fer els treballs grupals, ja que no és gens fácil tenir aquesta càrrega tan gran de treballs i treballs al llarg del curs, i tots els treballs amb unes notes espectaculars i tot perquè totes ens tenim un gran respecte i perquè ho treballem tot moltíssim. Gràcies xiques!!!



Com a conclusió general dir que aquest curs ha estat molt intensiu, molta feina, molts treballs i molts coneixements, de vegades en sentia una mica agobiada per no poder tenir temps per gaudir del grau en quant a poder llegir una mica més pel meu conte però malgrat tot això el resultat final no ha pogut ser millor, Aixi que ens veiem en el tercer curs i al meu bloc de tercer!!!!!

Bon estiu a tothom!



lunes, 9 de junio de 2014

Reflexions finals : El Tresor d´Es Vedrà




Ha arribat el moment de fer una reflexió final d´aquesta assignatura. La veritat és que desprès de tota la feina d´aquest semestre puc dir que estic molt satisfeta amb el meu treball i amb el resultat final.
Aquesta història de pirates, sargantanes, polp i cranc va començar  a la cafeteria de la Uib amb una reunió inicial. 

Aquesta experiència ha estat molt bona personalment, hem fet molta feina per una banda de l´elaboració del guió, que hem de dir que el vam modificar un parell de vegades. Crec que ha estat important que totes diguéssim les nostres idees i que finalment arribarem a un acord grupal. A més a més, esmentar que la repartició dels personatges de la nostra obra va ser molt ràpida, totes estàvem conforme amb els personatges. Ens vàrem reunir a la cafeteria de la Universitat i allí mateix vàrem fer la repartició.  No vaig tenir cap problema representar a la sargantana Lili, la veritat és que hem va fer molta il·lusió perquè el meu fill pertany en la seva escola a la classe de les sargantanes i estava segura que li faria molta il·lusió que jo fossi una sargantana com ell.
Vull esmentar el meu esforç personal ja que el fet de no assistir a la primera part de la classe em suposava una mica d´angoixa, la qual cosa m´ha fet esforçar-me més encara, tant en l´elaboració de les lletres de les cançons com en el guió, però malgrat això he gaudit molt amb aquesta experiència.  Crec que he fet servir molt la creativitat i la imaginació, i sempre intentava a l´hora de fer guions i lletres pensar en com ho entendrien millor els infants, crec que tenir empatia és molt important la veritat.
A més a més vull donar les gràcies a les meves companyes de grup, na Delia, na Patricia Borrás, na Irene, N´Ana, na Mari i na Maria perquè hem treballat molt i amb molta motivació i tot el resultat tant profitós no hagués estat possible sense elles. Vull donar les gràcies especialment a la meva companya na Delia Bravo per portar en cada quedada i cada reunió  la seva guitarra i estar amb totes nosaltres assajant totes les cançons una i altra vegada per tal de que afinarem el més possible.
En quant al material esmentar que fer els caps de les sargantanes ha estat molt laboriós i que el resultat final ens va agradar moltíssim. Vàrem fer-los durant les sessions a l´institut de Santa Maria i que ens va ocupar quasi tota la estona de les classes.  El cap de na Maria (lulu) era molt graciós perquè li vam posar un llaç i el de na Mari (lola) amb una “peineta” per ser molt flamenca. El meu cap la veritat és que no vaig voler posar cap adorn perquè tenia que ser un personatge cadascuna.
La bandera pirata també va ser tot un descobriment, crec que va quedar molt polida i molt vistosa per als infants, de fet el dia de la representació sentíem com deien coses de la bandera.
El vaixell pirata també ha estat molt laboriós, primer per pensar com el fèiem, vàrem investigar una mica per la Red, i finalment  vam trobar un model que ens va agradar i el vàrem fer a la casa de na Irene. Crec que podria haver estat una mica més gros però bé d´aquestes coses també s’aprèn. 



 I com no, esmentar es Vedrà, amb un cartró enorme que ens servia tant  com a paraven com per a omplir i donar importància al concepte aquest.  El vàrem pintar amb sprays  i finalment va quedar com totes esperàvem i permetia que poguérem col·locar les llums el dia de la representació final. 



La nostra palmera, que també la vam pensar fer amb cartró i spray i que si tinguéssim que tornar a fer-la la faríem més gran també.


Les cues de les sargantanes ens van portar molt de temps, però el resultat final crec que ha estat espectacular. Per fer-les vàrem comprar tela verda i vàrem cosir-les a mode de triangle per tal d´omplir-les amb paper de periòdic. Amb una mena de bufandes les vàrem cosir damunt i va quedar bé. Aquesta cua estava enganxada amb un coixí per dins el cilindre de la cua. Molta feina que va néixer de la creativitat i la imaginació amb moltes rialles i reunions.




Crec que l´organització del temps ha estat bé, ja que cada volta que quedàvem fèiem una estructuració de la feina per seqüències de temps, les primeres dues hores per fer assajos: i les dues segones per elaborar material. Esmentar que inclús fent el material assajàvem les cançons, tots els moments eren aprofitats al màxim.




Per tal d´ubicar-nos en l´espai vàrem fer una visita al club diari d´Eivissa i esmentar que ens tractaren amb molta amabilitat i per nosaltres va fer important veure l´espai i els punts de llum per col·locar es vedrà. A mes a més ens va sorgir la idea de fer un power point per aprofitar el projector.   
 
També dir que cursar aquest tipus d´assignatura ens fa visionar-nos de com nosaltres podrem fer les representacions amb les nostres alumnes, de com fer els decorats, disfresses, cançonetes, a les festes de fi de curs, nadal...etc.


Finalment esmentar que tota aquesta experiència i tot l´esforç ha valgut la pena, les cares dels infants ha estat la millor recompensa de tot l´esforç i tota l´assignatura.


Aquí us deixo la trajectòria de tota aquesta història del tresor d´es Vedrà: