Comentari de text: una mare li diu a la mestra que
el seu fill de 3 anys, que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per
tant, està en el procés del període d´adaptació, ja que està suficientment i
que la considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va
respondre que , encara que el nen estigués adaptat, era ella la que tenia por i
no es sentia còmoda finalitzant el període d´adaptació abans d´hora, perquè necessitava
que les cosses anessin com estaven programades.
En primer lloc penso que la primera cosa que en
tinc que preguntar per a fer aquest comentari de text és perquè la mare diu
això, i perquè la mestra respon d´aquesta manera.
En primer lloc esmentar que crec que la resposta
de la mestra no ha estat gens acertada, ja que des del meu punt de vista, mai
hi ha que transmetre por a les famílies, el que tenim que transmetre és
seguretat, establir vincles positius des del primer moment i aprofitar tots els
moments de les famílies en aquesta direcció, no podem permetre tenir un mal
inici.
A més a més, no totes les famílies saben el que és
el període d´adaptació i per a que serveix. Crec que la meva intervenció aniria
encaminada a explicar de la millor forma possible i amablement, a aquesta mare
el que és aquest període, informar que el període d´adaptació no és aconseguir
que el nin o nina no plori, sinó que es tracta d´un període per establir nous vincles
i que únicament s´estableixen mitjançant temps.
Crec que tenim que argumentar professionalment el
que estem dient i mai dir que tenim por. Tenir por és un dret, i clar que la
podem sentir, el període d´adaptació és un moment molt complicat i que
desenvoca en tensió i en molts de conflictes al nostre voltant, és una emoció
més però no pot ser mai el nostre argument, tenim que ser més professionals i
anar més enllà. A més a més, si diem a la mare que tenim por estem transmetin
una manera de ser que tal volta dona molta inseguretat a les famílies i podem
pensar que en que mans més inexpertes estan deixant als seus fills.
Tots els arguments que hauríem de donar els hi
tenim que reforçar en que l´infant estigui millor.
Jo penso
que existeix molta desinformació al respecte per part de les famílies i és per
això que com a futura mestra intentaré donar a conèixer tota la informació que
les famílies necessiten al respecte.
D´una altra banda, la segona estratègia que faria
servir és la d´informar-me de la situació
de la mare, si el motiu de que vulgui portar al seu fill ja tota la jornada
escolar és per motius laborals per intentar comprendre-la més. També li
demanaria un esforç personal perquè el nin pugues fer el període d´adaptació
que està marcat i li diria que és per el be del seu fill, que finalment el que
importa és el seu fill, que és el nostre objectiu comú, el benestar de
l´infant. Hauríem que
ressaltar que el període d´adaptació és bidireccional, això és, que no sols el
seu fill és el que es té que adaptar, sinó que els altres nins i nines tenen que
adaptar-se a ell també poc a poc, que és part d´un grup i que el grup classe té
que anar construint-se relacionalment a mesura que s´incorpora un infant a la
classe (en l´etapa d´infantil). En aquest punt estic recalçant-me en la Teoria
Sistèmica.
En el període
d´adaptació canvia la vida de l´infant, el nin veu com el seu context
s´amplia i té la necessitat d´adaptar-se a moltes coses, horaris, rutines,
espais, companys, mestra…etc. És un moment molt important tant per a les
escoles, els infants, els mestres i per a les famílies. Aquesta informació
tenim que donar-la a conèixer de forma educada amb molt llenguatge gestual i
verbal.
Degut a que estem vivint un període social i
econòmic molt difícil a la nostra societat, una crisis brutal, hem de tenir empatia
amb la mare d´aquest alumne, i pensar que tal volta està tota sola a Eivissa i
les seves circumstàncies laborals i personals són complicades i el treball no
li permet faltar. És una hipòtesi més. En aquest sentit, no tindria cap
problema en acceptar al nin en aquestes condiciones, explicant sempre que la
funció de l´escola no és la de guardar infants però que jo ho tindria que
consultar amb direcció, ja que el període d´adaptació és un protocol que
l´escola ha de seguir i que ho tinc que consultar. Açò que acabi de dir és molt
important, ja que com a futura mestra formaré part d´un grup, i no puc fer el
que jo vulgui, quan formen part d´un grup, perds part de la teva autonomia.
Això és la realitat, podrem intentar defendre les nostres idees però mai estar
en contra de la nostra organització, formarem part d´un grup de persones
(claustre, escola, cicle. Ets) i sempre li diríem a la mare que consultaríem i
que li donarem la resposta a les seves peticions el més aviat possible.
Vull destacar la definició de Weiner al voltant
del que significa estar en un grup i organització, al nostre cas, la nostra
escola:
-”Organitzar-se
implica el fet que l'individu incorpora una part de
la
seva llibertat d'acció i decisió a la nova organització, la
transfereix
a aquesta i, per tant, hi renuncia. Això, a la vegada,
suposa
que cadascun dels membres de l'organització ja no és
lliure
per actuar al seu aire ni per decidir de manera autònoma
com,
on i quan han de fer-se les coses” (Weiner, 1985)
