Activitat 6: Família

Aquesta entrada de bloc va al voltant de la família, el que és per mi, i el que vull és reflexionar al voltant de la meva primera definició i els nous continguts que avui he après.

Vull compartir amb tots els que esteu llegint les meves sensacions, la definició de família que jo havia definit en un primer moment quan el meu mestre ens ho ha demanat: “ Família és un grup de persones que estan unides mitjançant un vincle molt fort que li dona identitat pròpia, per la qual cosa la resta de persones li identifiquen com a un grup, el qual té que satisfer les necessitats de tots els membres,  on cada individu de la família té un rol establert”.

Però reflexionant al voltant de la meva definició, i amb les aportacions tant d’articles, lectures i les presentacions de classe, el meu concepte de família es queda molt curt, ja que la meva definició és molt àmplia, per exemple, jo que soc Valenciana, una falla la podria definir de la mateixa manera que he definit la família, com a grup de persones amb un vincle fort (la pròpia falla, amb una germanor entre tots els membres), es satisfacin les necessitats (ser membres d´una falla, sopar, dinar al casal, tenir un monument,  eixir al pasacarrer...etc.) i on cada individu té un rol determinat ( hi ha un tresorer, un delegat de festejos, fallera major, president, la cort...etc.). És curiós, però jo m´he quedat igual, i he pensat que en què és diferència dons la definició de família?  La diferència és de vital importància, les funcions de la família (reforç, afectives, fisiològiques, econòmiques, culturals, educatives) i mitjançant aquestes funcions complir amb unes necessitats bàsiques. A més a més , vull esmentar la definició que m´ha agradat moltíssim i que hem vist a la presentació de classe “ una família és aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, com a mínim, un cop al dia.”  

La veritat és que aquesta última definició de família és fantàstica, perquè és la pura realitat, i a més a més, ens fa reflexionar una mica quan ens diu la frase que viuen en la mateixa casa, ja que ens està dient entre paraules, que es té que compartir un espai.

A més a més, des del meu punt de vista, la família és una institució molt important, per no dir la més important, ja que totes les persones necessitem recolzar-nos en la nostra família, i moltes voltes, quan veiem persones amb desequilibris emocionals és perquè no han tingut un bon recolzament de la família, o per exemple, enllaçant en els temes anteriors, el vincle que han creat amb la seva família no és un vincle segur. És la institució més important, jo com a mare, perquè penso que la família es comporta com a un model per als infants, i que els nins i nines imiten i tenen una identificació total, ja que com he dit abans, el grup-família dona identitat a tots els membres del grup infants i els socialitza, ja sigui per imitació com estem parlant, per interaccions amb el context d´afecció o per educació emocional directa intencionada (amb una intenció clara de la família).

Llegint a Félix López, concretament "dando vueltas sobre vueltas: Ejes para dar vueltas", podem veure com ens afirma aquest autor que ser incondicional amb els fill és la millor base de la seguretat.

A continuació vull mostrar aquest vídeo que la primera volta que el vaig veure em vaig quedar impactada, i hem va fer reflexionar al voltant del meu paper com a mare:

 

Els infants imiten i com a conseqüència, ensenya com es té que reaccionar davant diverses situacions. A més a més, podem enllaçar-ho amb l´actuació del mestre, per als infants serem un model a imitar i per lo tant, el seu reflex.

A més a més, tots nosaltres quan pensem en la família, relacionen la família amb la confiança, on les persones estan agust, on parlem i participem activament perquè tenim la confiança que he esmentat. Per exemple, en el meu cas, que ja fa molts anys que ja no visc a la casa familiar de la meva mare, per molts anys que estigui casada amb la meva casa pròpia, quan arribo a Alzira, a casa de la meva mare, arribo a CASA, on sempre estan ahir quan els necessito, on me coneixen, on estic agust i soc jo.

Quan parlem de família, avui dia tenim que referir-nos a tots els tipus de família, tradicional, monoparental, homosexual, reconstituïda, llar extens, divorciades, d´acollida, compartida...etc.

Tenim que obrir la ment, i sabre que existeixen molts tipus de família, i que a l´escola ens trobarem tot tipus de família amb els seus problemes i les seves particularitats. Tan mateix, cada família tindrà el seu estil educatiu, el estil de comportament dels pares i que tenen conseqüències en el desenvolupament dels infants. A continuació visionem aquest vídeo que ens parla dels diferents estils educatius: pares autoritaris, democràtics, permissius, negligents.

Jo crec que les famílies normalment no tenen un rol establert sinó que hi ha una tendència de comportament, i crec fermament que en moltes ocasions venen produïts aquests models per no saber posar els límits als infants. Els límits són necessaris, crec que els infants necessiten tenir-los i que els hi dona tant seguretat, com confiança.

Vull esmentar que quan parlem de límits, mai parli de càstig físic, i penso que els límits es tenen que donar dialogant, amb l´actuació de les nostres accions, amb la mateixa línia familiar, límits en equip, i acord sempre a l´edat dels infants, límits sempre des del afecte. És important que els infants aprenguin a frustrar-se, a tenir límits, a poder saber quines emocions desenvolupa aquests límits.

Per finalitzar nomenar un concepte que no sabia, era el de la disciplina inductiva, que és aquella en les que les normes es basen en les raons i es consensuen entre qui mana i qui té que obeir.

Després de llegir al voltant del tema i d´investigar per la xarxa el què és una família, crec que la paraula clau és que és que es tracta de la institució més important per a les persones ja que té en seu nucli unes funcions fonamentals, i que les persones som un mirall de les nostres famílies, que com a futures mestres tenim que tenir molt en compte a les famílies per conèixer als nostres alumnes, que mitjançant les entrevistes amb aquestes podrem traure moltíssima informació dels infants, dels estils educatius, etc. Que el que volem no és canviar a les famílies, que el que volem sempre serà el millor per als seus fills i els nostres alumnes, ajudar a veure unes altres alternatives quan pensem que no estan actuant correctament, per exemple, amb escola de pares, xarrades on totes les famílies expressin els seus sentiments, les seves experiències. A més a més, hem de tenir molta cura amb el currículum ocult ja que actualment no tindre la típica família nuclear i tradicional, sino que estem oberts a veure altres modalitats. Jo per exemple, a la meu treball com a monitora de menjador, tinc un nin amb dues mares, una nina amb una ordre de allunyament del seu pare, una altra nina amb dues mares també, altra nina amb pares separats...etc.

Tan mateix he pogut assolir més el que significa el vincle segur, ja que depèn molt de l´actuació dels infants, el poder separar-se dels pares, el poder estimar als altres (la mestra, la resta dels companys...etc.), la veritat m´ha fet reflexionar molt. Però no vull parlar molt d´aquest tema ja que ja hi parlaré quan parli de la resiliència.

Per acabar fer una reflexió al voltant del que està passant a les famílies actualment, en relació al comportament no adaptatiu dels seus fills, que desenfoquin en una conducta desfavorable en l´escola. Estem ja més que acostumats a llegir noticies als diaris, veure-les al tele diari (agressions, bulling...etc.) però perquè està passant açò? És realment preocupant aquest tipus de violència i penso que hi poden existir moltes raons però que una de les més significatives és l´educació o el tipus d´educació que ha rebut aquest infant, en moltes ocasions ha tingut molt més poder de decisió que els seus propis pares. M´he estic referint a no posar els límits que tocaven (que ja he esmentat anteriorment), els han deixat fer bé per amiguisme com he pogut llegir a la lectura de “Retrato de dos modelos de família” , o per por a desenvocar en un comportament que no volen dels seus fills per vergonya (pataleta), per ser massa permissius,etc. Es moment de reflexionar en els problemes de tenir als seus sense frustracions, sense límits, amb excés de reforços conductistes que tenen nins dependents. Parlo dels estils hiperprotector i el democràtic-permissiu. Vull deixar la porta oberta per a fer una petita reflexió a tots els que esteu llegint el meu bloc  en aquests moments. Gràcies!