martes, 11 de marzo de 2014

ACTIVITAT 2



Avui hem estat reflexionant a classe quines eren les emocions primàries, i la veritat és que ha estat molt interesant ja que en un primer moment, jo he barrejat sentiments i emocions.  Aquesta pràctica reflexiva, primer individualment i desprès en petit grup m´ha fet cercar una definició i també fer un llistat amb les meves companyes de quines són aquestes emocions.

En un primer moment, jo havia dit que les emocions primàries eres aquelles que no es poden controlar, les que són més primitives per al ser humà. Amb la resta de les meves companyes hem cercat algunes d´aquestes emocions:

*     Alegria
*     Tristor
*     Por
*     Amor
*     Curiositat
*     Preocupació
*     Motivació
*     ...Etc

Desprès posar totes les idees en comú amb el grup classe, hem arribat a la conclusió de que hi ha diferents autors que ens aporten diferents nombres de emocions primàries però nosaltres agafarem com a punt de referència a na Silvia Palop. Segons aquesta, les emocions primàries són les següents:

Alegria : Per a mi és una emoció que presenta un estat d´ànim totalment positiu. Quan les coses et van bé, quan rebs bones noticies, satisfaccions personals. Les persones mostrin alegria quan estan contentes, quan es compleixen les expectatives que tenen i per a mi és com un benestar físic i mental. Per a mi l´alegria es manifesta amb somriure i totes les persones busquem estar alegres i contentes, no sols nosaltres sinò també les persones al voltant nostre que les estimem. És important riure amb els infants i deixar-los riure
 

 http://www.flickr.com/photos/clover_1/1167510396/



Contrastant el que diu la Lectura de l’alquímia de les emocions, ens aporta molta més informació adicional, per exemple ens diu que aquesta emoció pot tenir una dimensió estable en relació a que hi existeixen persones que la expresen amb molta facilitat.
Vull esmentar un punt que m´ha cridat molt l´atenció d´aquesta lectura, es tracta de que en ocasions hi han persones que expressen una alegria molt desbordant per tal d´amagar una forta tristor. Reflexionant aquesta frase estic vec que té molt de pes, i tota la raó, ja que estic segura que tots els que esteu llegint ara mateix el meu bloc haveu amagat aquesta tristor amb una alegria fingida. Jo mateixa ho he fet per tal de protegir-me en algun moment de la meva vida.
L´alegria està permesa socialment i la cerquem sempre; és l´emoció que més agrada.



*     Tristor: és una emoció natural, és per a mi, com un sentiment de pèrdua. La veritat que negar-la no ens fa més feliços, i crec que aquesta frase és fonamental. No podem dir a un infant que no passa res, que no estigui trist, però perquè no?. És una de les emocions primàries i tenim que treballar-les. Tenim que ser empàtics amb les persones que estan tristos.
Els infants tenen més facilitat crec que per mostrar-la, és com una pèrdua de l´afecte i normalment solen tenir la resposta natural més comú a la tristor: el plorar.
 





http://www.flickr.com/photos/87832692@N00/263562337/



A la lectura trobem els tèrmins:
*      Tristor
*      Melancolia
*      Desampar
*      Compasió
*      Nostàlgia
*      Resignació
La lectura de l´alquímia de les emocions ens aporta que la tristor desencadena una sèrie de sensacions com la pèrdua de plaer, depressió (extrem), canvis en l´organisme, etc.
Aquesta emoció es manifesta en els infants quan existeix una ausència de l´afecte com per exemple: separacions dels progenitors, mort d´un familiar estimat, privació de l´afecte..etc.
Socialment no ens permitim estar tristos, i volem que pasi el més ràpid possible aquesta emoció, però el que hi ha que fer es deixar-la fluir. La lectura ens recomada xerrar quan estem tristos (o quan els infants ho estan), compartir, sentir-se estimat, plorar, en definitiva expressar-la. La lectura també ens diu que no tenim que sobreprotegir als infants, que tenim que ajudar-los sense màscares, fer un acompanyament i tenir una escolta activa i sensible.




*     Ràbia:  pot ser causada per una situació estressant, amenaçadora o simplement per no poder complir les fites que ens hem proposat.
La ràbia té unes manifestacions molt evidents des del meu punt de vista, manifesta agressivitat (física o verbal) o inclús es pot manifestar amb l´expressió facial i corporal.
És moment d´aturar-nos perquè si pensem en les expressions de la gent, podem traure molta informació de les cares de les persones, i per tant també de les nostres cares, el que volem expressar.

A continuació mostri una imatge d´una nena que s´enfada i té molta ràbia.




http://www.flickr.com/photos/66701245@N05/6074180936/



Tras llegir la lectura esmentada anteriorment vull ampliar una mica més aquesta informació. Quan tenim ràbia és perquè solen ser per comportaments hostils cap altres persones provocant inclús agressivitat. Però el més important és que ens aconsella que la ràbia té que eixir des de ben petits, ja que si no es expresada pot resultar dificil controlar-la.
Les rabietes dels infants són naturals, tenen que eixir però alerta sempre que no es façin mal a ells mateixos o a altres persones.
És una emoció complicada ja que depenent de les cultures i inclús de les families estarà més permessa o menys.

*     Estima: és l´emoció mare. Tots els essers humans necessitem estimar i sentir-nos estimats i establir vincles afectius. A tots ens agrada que en ocasions ens diguin el que fem bé i si ens sentim estimats serem més capaços d´estimar.
Mitjançant l´amor establim vincles, i aquests són fonamentals per al bon desenvolupament socioemocional. És per això, que per a na Silvia Palop (i he de reconèixer que per a mi també) l´amor és l´emoció mare. 





 http://www.flickr.com/photos/clover_1/1245782073/



La lectura de l´alquimia de les emocions ens diu clàrament que l´amor es la passió més fonamental, sense ella no podriem subsistir i fins i tot dona un poder als humans que els capacita per vencer el seu sentiment d´aïllament.
Ens parla que hem d´establir vincles per treballar millor com a futures mestres i no hi hauria un procès educatiu sense vincles i per tant sense amor.

  
  • Por:Aquesta emoció és la que ens permet posar-nos en situació d´alerta per tal de protegir-nos i és per això que ens garanteix el benestar tan físic i psíquic.
És veritat que la nostra cultura ridiculitza la por i acabem tenint por a mostrar les nostres pors.
És important conèixer les nostres pors per saber els nostres límits, però alerta, estic parlant de la por “bona”, no de la por que paralitza.







 http://www.flickr.com/photos/condimentos/1675216936/



No podem dir als infants que no tinguin por , que és una cossa babau, sinò que el que hauriem de fer és parlar, no amagar-se com el nen de la foto anterior. Tenim que permetre la por. És una emoció primària i com he dit al principi de la meva aportació d´avui, tenim que deixar-les eixir.

Vull esmentar la frase de la lectura que diu que els infants que no tenen por, donen molta por, ja que no veuen els perills.
La por et fa ser prudent i estar alerta.
Aquesta emoció va evolucionant, tal i com hem pogut llegir, ja que no tenim les mateixes pors d´adults que de petits i a messura que anem fent-nos adults es fan més sutils, abstractes i indirectes.

Per finalitzar, l´alquímia de les emocions ens diu que les emocions primàries són les que tenim des de que naixem i tenen com objectiu preservar l´espècie.  Jo no m´havia aturat a pensar que el seu objectiu fos aquest. La veritat que en fa cerciorarme de la importància de treballar el dia de demà el tema de les emocions. Crec que és el tema fonamental i a partir d´aquest treball, sobre tot a educació infantil, es derivaran els seguents aprenentatges.

Finalment, mostri un video que ens explica també que són les emocions, i les reaccions que provoquen al nostre cos.

No hay comentarios:

Publicar un comentario