El segon bloc de Silvia Furio: L´ESCOLA QUINA VOLS?

Estic aquí amb tot vosaltres per parlar de l´escola, quina escola volem i si aquesta compleix amb les necessitats emocionals dels infants. Però abans de donar la meva resposta crec que és el moment de reflexionar al voltant de com va començar l´escola i més encara, la funció de l´escola al cicle d´educació infantil.

A continuació vaig a parlar de la història de l´educació infantil, concretament dels models d´educació infantil.

En primer lloc destacar que tenim el concepte de l´escola com guarderia i asilo, que té un caràcter assistencial, en altres paraules, el seu objectiu és el de guardar els infants, que va néixer de la industrialització i la incorporació de la dona en el mercat laboral, ja que si la dona treballava, necessitava un lloc on deixar els seus fills, que el guardaren mentre ella estava treballant i que respongueren a les necessitats físiques i biològiques dels seus fills, a més de entretenir-los. Esmentar que les mares quan deixaven els seus nins i nines tenien un sentiment de culpa perquè pareixien que els abandonaven, els deixaven en altres mans per que els canviaren els bolquers, etc.

En segon lloc, tenim el concepte d´Escola Infantil, que deixa de costat el concepte assistencial per a donar pas a un concepte educatiu, psicopedagògic, amb objectius com compensar les desigualtats entre infants, donant-los oportunitats, que els hi dona un valor i identitat i els hi prepara per a la vida futura amb un model adult del rendiment. Aquest concepte sorgeix quan es pensa que l´escola és un lloc per aprendre, que pot preparar per a la vida i per a l´etapa següent (primària).

Finalment tenim un altre model, La Casa del Nen, que centra els seus esforços en les necessitats dels infants, per a tenir un bon i correcte desenvolupament i no sols en els coneixements que els hi poden donar. Entre els seus objectius es destaquen la protecció del nen, la seva salut, la seguretat emocional d´aquest, donar oportunitats per a jugar explorant. La seva motivació fonamental esta en aconseguir el benestar dels infants focalitzada en el present.

Una volta contextualitzat els tres models: guarderia/asilo, escola infantil i casa del nen, toca parlar de quina escola volem nosaltres en els moments actuals, moments en que l´escola pública no passa per un dels seus millors moments, una escola que dona suport a les necessitats emocionals dels nins i nines?

L´escola és un lloc privilegiat per a deixar córrer la quantitat d´emocions que tenen els infants, cal esmentar que en una escola hi han centenars d´infants, cadascun amb les seves emocions i la seva forma de tractar-les i la seva forma de canalitzar-les. És per aquesta raó que es creen les primeres relacions socials, ja que la família pot ser molt limitada i les primeres relacions socials fortes es creen a l´escola, concretament al grup-classe.

En l´escola et sents acceptat, rebutjat, et donen alegries, veus las individualitats de cada companys i molt important els infants veuen en la resta dels companys com es manifesten les seves emocions i és molt més fàcil posar-li nom a aquestes emocions.

La realitat és que la imatge dels infants ha canviat al llarg dels anys, i que ha passat de ser un esser que no tenia ni veu ni vot, que no tenia quasi ni dret a opinar ni a ser el seu protagonista del seu aprenentatge (escola tradicional) a ser un ésser que participa activament en el seu aprenentatge i desenvolupament, capaç de descobrir, d´equivocar-se sense por a fer-ho, d´explorar i de ser la part més important dins l´escola, part de la comunitat educativa, amb participació real, si no tenen poder de decisió no podem parlar de participació.

El paper del mestre també ha canviat, actualment és una persona que acompanya als infants en el seu aprenentatge, que els ajuda a descobrir. El mestre té que saber que cada infant té un bagatge diferent, que tenen la seva personalitat, amb la seva família i amb diferents cultures, sobre tot a Eivissa, que tenim en un aula una concentració de cultures impressionant.

Volem una escola que doni importància a les emocions dels nostres infants amb mestres competents en la temàtica, que sigui un referent afectiu i de seguretat que eduqui les emocions, això implica donar uns límits clars, respectar les sensacions de cada nin i nina, fer accions amb coherència, hem de pensar que si hi han límits el propi mestre ha de tenir una coherència en els seus actes, els mestres son la persona de referència dins l´escola, és el model per a aquests pel que tenim que tenir molt present el currículum ocult.

L´establiment de vincles serà molt important, no sols amb els infants sinó també amb les famílies, creant espais per a poder parlar, llocs apropiats per a cada moment. Personalment crec que els espais dins de l´escola juguen un paper fonamental, crec que crear ambient ja et dona un punt a favor, fer l´espai acollidor i agradable per a rebre les famílies.

Deixar als propis nins i nines descobrir les seves emocions i molt important, respectar-les. Tinc en la meva ment, quan dos infants s´enfadin i l´adult diu que no té importància, que es donin un petó i llisto! Però desprès de fer aquesta reflexió m´he adonat que no és així, si estan enfadats tenim que respectar-ho, que clar que té importància per a ells que tenim que donar el seu temps i parlar del que ha passat. És important que els infants pensin i reflexionin. Vull esmentar que no sé perquè a les aules avui dia hi ha un racó de pensar com un càstig, per de veritat penseu que pensar és un càstig? Vull obrir una línia de debat aquí, per jo el que un nin pensi no és un càstig sinó tot lo contrari. Quan jo anava a l´escola, no teníem opció a pensar ni reflexionar, i ara és un luxe donar aquesta oportunitat, crec que deuríem pensar com a futurs mestres si aquesta estratègia tan de moda a les nostres escoles està ben emprada, per a mi no, però vull deixar aquesta porta oberta.

Per parlar d´educar les emocions s´ha d´establir vincle, donar uns límits clars des de l´afecte, fer un acompanyament i tenir empatia per intentar comprendre les emocions del altres.

Volem una escola completa, que doni importància a les emocions dels infants i que li donen un lloc als objectius i continguts emocionals que es mereix, perquè estem ajudant a crear les bases dels nins i nines, i crec que és molt important.

Volem una escola amb docents preparats per dur a terme aquesta educació emocional, no sols acadèmicament, sinó també a nivell actitudinal perquè les emocions tal i com ens diu Èlia López Cassà a la revista interuniversitària de Formació del Professorat, 19 (3), (2005), 153-167, el mestre té que tenir en conte que és el model que ofereix dia a dia, que permet que les emocions puguin viure´s , respectades i acollides en la seva amplitud. El paper que juga el mestre no pot oblidar de donar la seguretat per crear aquest clima que afavoreixi aquestes expressions i que s´impliqui el màxim possible.

Volem una escola que s’avaluï, però que utilitzi l´avaluació com a eina per millorar, tant a nivell d´alumnat com a nivell docent tenint sempre en conte el que pensen les famílies. Està clar que països més avançats com Finlàndia tenen aquesta visió de l´avaluació superada, però a Espanya tenim aquesta por a ser avaluats, tal volta per la inseguretat que aporta. Volem una escola que digui Sí a l´avaluació mitjançant l´observació directa, documentant el que diuen, fent més professional els informes que volem donar, donem aquesta professionalitat a la funció docent.

Per finalitzar vull esmentar que crec que poc a poc anem per el bon camí, el camí d´ajudar els nins i nines a posar noms a les seves emocions, a identificar-les i molt important a regular-les, a ajudar a que els alumnes es coneguin més per formar una bona imatge de sí mateix i en definitiva a un desenvolupament integral dels nostres infants.

Aquí us deixo fotografies que jo mateixa he fet a l´escola on treballo i que van en relació a les emocions, vaig fer-les perquè m´encanta que a les nostres escoles es decori les parets amb murals que parlin d´emocions creats per ells mateixos.