Ha arribat el
moment de fer una reflexió final del meu aprenentatge de l´assignatura i perquè
no de les meves emocions, de les emocions tan contradictores de principi de
curs amb les de final de curs.
Recordo que al principi de curs tenia molta curiositat
pel que anàvem a veure a l´assignatura i tenia molta il·lusió i nerviosisme positiu.
Ara finalitzo les classes amb una curiositat de sabre més al respecte, inclús m´he
plantejat fer el meu treball de fi de Grau al voltant de les emocions i com es
treballen des de l´escola, ja que crec que no se li dona la importància que té.
He gaudit molt d´aquesta assignatura, crec que és un aprenentatge fonamental
per als futurs mestres, no sols d´educació infantil sinó a primària i ESO!
Les meves
expectatives a principi de curs eren difuses, no sabia realment de que
tractaria l´assignatura perquè indagava al moodle i no trobava res penjat. Ara
ja puc dir que aquest temari és totalment profitós per a la meva futura
docència i per a la meva vida personal.
Esmentar que parlar de les emocions, traure d´un
mateix és necessari, que sols quan sabem posar nom a les emocions és quan podem
començar a treballar-les en les escoles i en el meu cas, a casa amb el meu
fill. He pogut constatar el que jo pensava, que l´estima és l´emoció mare, que
el vincle afectiu que es forma des de el naixement és molt important i que depèn
de com sigui aquest vincle afectiu trobarem diferents formes de expressar les
emocions dins de l´aula com a futures mestres.
A més a més,
crec que l´activitat de reflexionar al
voltant de les emociones per a plasmar-ho al meu bloc o carpeta
d´aprenentatge m´ha ajudat molt a
pensar, a sentir , a pensar quines estratègies utilitzaria, i a ser millor mare
en quan a la comprensió, i aquesta teoria l´he pogut posar a la pràctica des de
casa i també en l´escola com a monitora de menjador que sóc.
Es veritat que
havia llegit al voltant del tractament de les emociones i que he assistit a
escola de pares quan el meu fill anava a l´escoleta (cosa que em va venir molt
bé) però aquesta assignatura ha suposat en mi ser millor en com tractar alguns
aspectes o situacions, i crec que amb això ho dic tot. He pogut aprendre a
ajudar al meu fill a canalitzar segons quines emocions, la ràbia, de la que mai
jo li posava nom davant dels infants, per exemple.
Esmentar que el
tema de família ja l´havien vist a altres assignatures, com per exemple, a
models educatius i estratègies també, però hem aprofundit encara més i dir que
el vídeo dels fills que imitaven la conducta dels pares em va impactar, fins i
tot, el vaig recomanar als meus amics pares i familiars.
Per finalitzar aquesta
reflexió final dir el que més he gaudit ha estat en el temari del període d´adaptació
perquè és un moment molt important no sols per l´infant sinó també per les famílies
i els mestres, ja que en aquest període afloren totes les emocions (tristor,
alegria, por, estima) i es creen nous vincles. En Félix López ens diu que
l´afecció és un dels vincles afectius, el més important però no l´únic. Podríem
fer una línia de debat, què us pareix? Crec que estaria bé, i aquí ho relacioni
amb el paper del mestre a l´aula, no serem aquell vincle d´afecció com el de la
mare, evidentment ni ho voldrem ser, però serem importants per als infants, i
ell mereixen que siguem unes educadores molt preparades tant acadèmicament com
emocionalment, donant una bona resposta a les seves reaccions i emocions.
Bé crec que és el moment de dir que s´han complert totes les
meves expectatives i que amb aquesta assignatura tinc que obrir una porta per a
investigar més i sabre més al voltant de les emocions per el que segueix amb
CURIOSITAT, crec que començaré per
llegir aquest estiu més articles de Fèlix López, ja que vaig investigant per la
Red ja vaig trobar alguna cosa al voltant de l´afecció per exemple a aquesta
direcció que vull compartir amb vosaltres:
Vull finalitzar amb altra frase d´en Félix López per a reflexionar:
" En sentido pleno, un educador no es una figura de apego porque no puede tener la incodicionalidad, la disponibilidad, la dedicación, los cuidados... Digamos que puede ser una figura de apoyo efectivo"
No hay comentarios:
Publicar un comentario