Després de visualitzar el vídeo de http://www.tu.tv/videos/baby-human-sentir
i documents treballats: Emocions. He pogut
aprofundir de les emocions que des de el moment de naixement dels infants.
L´esser humà té moltes emocions i des
de el primer moment de vida, primerament el nadó ho expressa mitjançant
grunyits, plors, etc., però la forma de tractar les emocions dependrà del
temperament de l´infant i de les persones que tingui al voltant.
Les primeres interaccions dels infants
amb algú que ensenyi al nadó a riure són molt importants, si aquest infant no
té una persona que l´ensenyi, aquest tardarà més. El documental ens diu que els
infants als 3 mesos d´edat experimentin un canvi social, es a dir, volen
comunicar-se, socialitzar-se, en definitiva ja volen jugar, i aquest vídeo ens
diu que és aquí quan els pares el volen traure i ensenyar-lo als seus amics o
altres contexts. La veritat és que aquí jo no estic d´acord, crec que no té perquè
ser així, tot per a mi, depèn del caràcter de l´infant, si és molt ploro, molt
tranquil, etc. Depenent de si el nin o nina és més o menys difícil crec que el
trauran més cap a altres contexts o no, no crec que l´edat sigui l´indicatiu.
Existeixen investigacions respecte que
als tres mesos el infants ja expressen les emocions de alegria, frustració, com
per exemple quan el vídeo ens mostra a diferents bebès amb la cinta nugada al
braç i imatges.
És de vital importància que els pares,
l´adult sàpiga reconèixer el plor del nen, perquè és moltes voltes el
llenguatge del nen per expressar el que li passa, per això hi ha diferents
formes de plorar, de fam, d´angoixa, de por, d’avorriment. Si les mares ho
identifiquin tot anirà millor cap a l´enteniment de les dues parts però no oblidem
que els infants també aprenen a reconèixer les emocions dels adults, i saben
identificar-les. He pogut veure al vídeo com diferents infants davant les
reaccions de les mares, alegres, tristes, i paraules relacionades, aquest es
decantaven per dirigir la mirada a les mares alegres. Ens diu que primer els
infants associen les cares contentes amb
les paraules de les mares, cap a les 12 setmanes de vida, desprès a altres
dones i més tard al pares. Jo ho debatria, obriria una línia de debat, no crec
en veritats absolutes, i penso que en relació als pares tot depèn del vincle afectiu
que tinguin, el temps que passen junts, la qualitat de temps i l´estima que els
hi donen.
Deixant aquest debat obert vull
esmentar que els nadons tenen una capacitat d´expressar les emocions primàries
( alegria, sorpresa, frustració i ira) i després ja venen les altres emocions.
Però alerta! No tots els infants reaccionen de igual manera , cada nin i nina
té el seu caràcter.
A cada estímul l´infant reacciona
d´una manera o d´una altra, aquests tenen unes reaccions diferents i el més
important és que l´adult les conegui i tot pel seu caràcter. Uns nins tindran una tolerància a la frustració
diferent a un altre, uns es rendiran, uns altres demanaran l´ajuda de l´adult,
altres ploraran, uns tindran por a alguna cosa com pot ser un pallasso, etc.
He descobert que existeixen
investigacions al voltant de com els infants tranquils tenen una reacció del
lòbul frontal dret en front a estímuls nous, en canvi els més inquiets tenen
una resposta exagerada en el lòbul frontal esquerre. Cada infant té la seva
personalitat i el paper dels pares té que canviar necessàriament. Realment el
que té un infant més inquiet té un paper més costos però amb compressivitat i
amb una bona labor va ajudant al seu fill a tenir un correcte desenvolupament.
Els pares podem anar modificant aquest
caràcter amb comprensió, ajudant-lo a pesar de que cada nin i nina tingui les
seves pròpies reaccions front al mon. Jo
com a mare sé i conec molt el caràcter del meu fill i penso que el seu
comportament depèn moltes voltes de com les persones que l´envolten quan jo no
hi soc el saben portar o no, si l´ajuden a canalitzar les diferents emocions o
tal volta les frustracions, és veritat que els infants amb un caràcter
complicat o més inquiet dona molta més feina però el més important és estar
ahi, donar suport i intentar explicar les coses amb tranquil·litat.
Cada infant expressa la seva frustració
de moltes formes, tenen diferents estratègies creatives per ali viar-la.
Apareixen més tard les emocions
d´orgull o de vergonya i sols quan els infants tenen premis i llogres o fracàs
apareixen inconfundiblement. Però tot depèn del temperament.
Vull finalitzar aquesta entrada
recordant que el viatge emocional dels essers humans comença al néixer i ens acompanya tota la vida, que la seva
evolució depèn de el que ens envolta (persones, context) per el que el
temperament no és un destí, que cada persona té un caràcter que ens fa únics en
el món però que la tolerància a les diferents emocions es poden treballar sempre.
Aquest vídeo reforça encara més el que ja sabia per experiència pròpia com a
mamà i està bé poder reflexionar al voltant d´allò.
No hay comentarios:
Publicar un comentario