EL COGNITIVISME

Aquestes tècniques sorgeixen als anys 40 i 50 per lluitar contra el conductisme, ja que es pensava que els conductistes no podien crear aprenentatges mitjançant estímuls i jo des de el meu punt de vista penso el mateix. Els cognitius diuen que els factors que intervenen en el procés de desenvolupament són: l´herència, l´experiència física, la transmissió social i l´equilibri. Tenim diferents autors cognitius i que a continuació vaig a nomenar: 

MODEL PIAGET (1896 – 1980). 

Ja tots coneixem a aquestes altures de Grau qui era en Jean Piaget i la seva obra. Els processos de assimilació i acomodació i com aquests dos processos tenen que estar equilibrats per tal de que els aprenentatges siguin recuperats a llarg termini. Per a J. Piaget els mestres de cada etapa el que tenen que fer és transformar els entorns el més rics possibles, organitzar tot per a que els propis infants arribin a l´objectiu marcat. Respecta totalment els ritmes maduratius dels diferents infants i per tant els ritmes d´aprenentatge. Crec que tenim que aturar-nos en aquesta frase. Respectar els ritmes, que cada infant arribi al nostre objectiu al seu ritme. Ho remarqui perquè actualment penso que existeixen mestres que organitzen l´espai per tal de que els infants arribin al l´objectiu quan els mestres volen. Hi ha moltes contradiccions perquè als mestres els agraden els infants ràpids i també no volen perdre el seu rol de protagonista. En Piaget postula que els infants tenen que investigar, experimentar, madurar al seu ritme, però per això tindrem que crear situacions d´aprenentatge adequats i aquesta tasca serà molt difícil perquè els currículums van totalment en desacord amb el desenvolupament natural dels infants. No tenim que estar obsessionats com a futures mestres en les avaluacions sinó prestar més importància a les metodologies. Des de la meva experiència personal, vull esmentar que jo a la meva infància, no vaig tenir l´oportunitat d´experimentar, ni d´investigar i que tots els aprenentatges per jo van ser memorístics, sense saber perquè servien i com podíem aplicar-ho a les nostres vides reals. Aquesta situació fa que jo vega com una gran oportunitat el poder investigar, crec que és un privilegi crear entorns rics, com a petits laboratoris per tal de que els alumnes gaudeixen l´aprenentatge com alguna cossa divertit i no amb les fixes o amb classes magistrals.

MODEL VIGOTSKY. 

 

En Vigostky postula que la construcció del coneixement és producte de la interacció social, on els significats els troba en el món. Els símbols i el llenguatge són eines molt importants ja que per a aquest autor, el llenguatge ens porta al pensament i no al contrari. Per a Vigostky únicament els processos que es situen en la zona de desenvolupament pròxim del nin crearan un desenvolupament en el nin. Partim del coneixement previ dels infants, què competències tenen ara, que sap fer. Aquesta es la Zona de desenvolupament real (ZDR), però amb una ajuda adequada, ja sigui del mestre, de la família, dels companys, que és la Zona de Desenvolupament Pròxima (ZDP) els nins i nines arriben al objectiu de l´aprenentatge, que és tot el que els alumnes poden arribar a saber, que es la Zona de Desenvolupament Potencial. Aquesta circumstància és una roda que mai finalitza, perquè personalment penso que l´educació no té límits. Com podem observar el rol del mestre té un paper molt important , cosa que és diferent a el rol del mestre de la teoria de J. Piaget. Jo crec que per això als mestres els hi agrada aquesta teoria perquè això de que el mestre no tingui aquest paper important és un repte. El repte de ser un guia. El mestre té que saber que ajudes té que donar i poc a poc anar retirant aquesta ajuda i deixar als alumnes que aprenguin més autònomament. Es com una bastida. Vull esmentar que és molt important per al mestre saber què informació té que presentar i com presentar-la. D´altra banda és molt important sabre les tasques que són adequades per als infants. Si estan molt per damunt del potencial dels alumnes pot crear baixa autoestima i autoconcepte i frustració. Dic que no és fàcil perquè tindrem el dia de demà 25 alumnes diferents a la classe i tindrem que ajustar els aprenentatges i objectius a tots ells. Sona una mica complicat! Però ja sabem que ser mestre no és fàcil!.   

 MODEL AUSUBEL

 



Aquest cognitiu és el que postula a la seva teoria el aprenentatge significatiu. Va ser molt crític dintre de les seves teories, i pensava que el aprenentatge per descobriment que postulava J. Piaget era un moda però ens va dir que els mestres tenen un paper fonamental per a ajudar als infants a consolidar els seus coneixements. Per Ausubel el aprenentatge significatiu es produeix quan els materials o aprenentatges són importants per als infants en qüestió, tenen significat per a ells i és per això per el que consoliden el seu propi aprenentatge. Relacionant en els meus aprenentatges de la meva infància, els mestres de la meva època no ens explicaven per a que servien les coses, el que estudiàvem, no eixíem de l´aula per aprofitar l´entorn d´aprenentatge…etc. la qual cosa penso que és terrible perquè actualment crec que he perdut molts aprenentatges ja que els meus processos d’assimilació i acomodació no estaven equilibrats i realment no entenia les coses i sols memoritzava. Un altre aprenentatge que va estudiar Ausubel ha estat el aprenentatge memorístic, que critica per que no té sentit perquè s´oblida. Quan utilitzem correctament la memòria és perquè hem fet aprenentatges significatius i van a la memòria , la qual cosa podem recuperar al llarg termini. 

MODEL BRUNNER 

Aquest cognitiu engloba les teories cognitives. He de reconèixer que aquesta teoria m´agrada molt perquè crec que tant el aprenentatge per descobriment com anar de categories més simples a altres més complexes, és fonamental per a que els infants donen estructures als aprenentatges, facin les seves connexions cognitives per tal de poder recuperar aquests aprenentatges a llarg termini.

En Brunner va postular a favor de l´aprenentatge per descobriment, de les categories i en conseqüència per l´ensenyament mitjançant un currículum en espiral (re ompliment de buits).

És importantíssim que els infants interactuen amb la realitat que els envolta i que aprofiten l´entorn per fer aprenentatges, donant pas a la creativitat.

Brunner ens diu que hi han 3 models bàsics de representació mental en els infants:

1. Representació enactiva: consisteix en la experimentació directa, xuplant, tocant, manipulant els objectes. 
2. Representació icònica: és tracta de representar mitjançant el dibuix l´objecte que ha manipulat l´infant. Tenim que tenir clar que quan alguns mestres treballen directament amb les fixes com a eina fonamental, no deixa que els nins i nines representen icònicament, ja que els hi dones el dibuix ja fet i pot ser no sigui el mateix que aquests infants tinguin en les seves ments. Penso que si no respectem aquesta etapa no sols estem llevant la creativitat dels alumnes sino també estem parant-los cognitivament.

Crec que la societat no sap el que estic dient ara mateix, crec que existeix un desconeixement total per part de les famílies del que produeix treballar mitjançant les fixes. Perdoneu per ser tan extremista però realment ho penso.

3. Representació simbòlica: en aquesta última part, els nis el que fan és representar una cossa mitjançant un símbol autoritari que no té relació amb la cosa representada.

Per finalitzar, vull esmentar que aquest tema dels cognitius per mi ha estat molt interesant, crec que per a una futura mestra és fonamental saber quin tipus d´aprenentatge vols seguir. Saber que és aprenentatge, i com vols que els teus alumnes aprenguin amb tu. Aprendre a aprendre, a ser autònoms i a trobar les seves motivacions i sobre tot a ser crítics amb tot el que els envolta, que sàpiguen que hi han diferents punts de vista però que ells tenen el seu, que descobreixin els aprenentatges investigant, preguntant amb un ambient gens hostil, totalment diferent als aprenentatges impartits pels conductistes. 

Recordo que l´any passat vaig fer un video on deia quin tipus de mestra volia ser al meu futur i ara desprès d´aquest aprenentatge, de conèixer les diferents teories, he afiançat més encara el que vull i quina línia vull seguir. 

Per acomiadar-me vull compartir amb tot vosaltres, els que esteu ara aquí llegint les meves reflexions, els meus pensaments un video que el vaig veure el primer dia que vaig començar a estudiar aquest grau. És un video que em va emocionar i que desprès d´aquest aprenentatge, m´agrada encara més. Esper que us agradi!