EL CONDUCTISME

Hola de nou, avui vull parlar del conductisme. La veritat és que el conductisme ha estat un tema molt interesant perquè per una banda m´he pogut reconèixer quan jo era una nina, les pràctiques docents dels meus mestres i per una altra banda lo desconegut del conductisme.

Vull deixar clar ,una vegada estudiat el conductisme, que aquestes teories són molt interesants per a estudiar-les, ja que des de el meu punt de vista, és bo estudiar-les amb profunditat per no aplicar-les mai. Penso que el conductisme ha donat una aportació molt important, personalment per no realitzar determinades coses ni en la pràctica docent ni en la meva vida com a mare.

Actualment, vivim a una societat on poc a poc estem caminant cap al constructivisme però sorprenentment m´ha adonat que hi han moltes pràctiques del conductisme que persisteixen actualment, tant al context escolar como al context familiar. ¿Per què ho dic? Estem cansats de veure programes de televisió on es practica totalment el conductisme, i penso que no és un tema com per a frivolitzar d´aquesta manera.
A continuació veurem un video introductori per contextualitzar el conductisme:


 

El estudiar el conductisme ha suposat en jo un gran canvi, tant com per a la meva futura docència com per a la meva experiència com a mare de un nen de 4 anys, la veritat. Sempre ens diuen que aquestes pràctiques tan meravelloses tenen uns resultats immediates però... que hi ha de raó? Els conductistes volien resultats immediats, un canvi de conducta ràpid dirigit per els adults. En poques paraules, ells pensaven que la conducta dels nens era totalment modificable amb les seves tècniques. La societat amb aquesta teoria va tenir una bona acollida perquè els resultats eren mesurables.

En el conductisme podem distingir el dos tipus: el conductisme clàssic i el conductisme operant.

El representant del conductisme clàssic va ser Paulov que va ser experimentador amb animals privats de llibertat, on aquests animals mitjançant manipulacions de estímuls els podia modificar la seva conducta. Paulov va distingir entre estímuls condicionats (que es manipulen per tal de tenir una resposta diferent) i incondicionats (no pretén manipular-los ni la seva resposta). Vull recordar el seu experiment del gos on va modificar la seva conducta quan aquest animal sentia el soroll d´una campana. Què volem dir amb açò? Des del meu punt de vista, el que explicava Paulov és que la conducta del nin es por modificar totalment com un adult vol. Jo penso que és una opinió molt discutible, crec que cada nin i nina té la seva personalitat i que hi ha que respectar-ho.

Existeixen tres tècniques del conductisme clàssic: dessensibilització sistemàtica (per a nins i nines que tenen una conducta inadaptativa, fem un disseny de forma gradual per anar modificant aquesta conducta). Exposició en viu (totalment és una teràpia de xoc i jo personalment mai l´aplicaria i finalment l´exposició d´imaginació (recreació de forma imaginària, derivada de l´exposició en viu)

D´altra banda ens trobem amb el conductisme operant. El seu màxim representant va ser Skinner. La única diferència amb Paulov és que Skinner no va fer les seves primeres investigacions amb animals privats de llibertat. Situació crec jo que contradictòria per què els animals els tenia en gàbies. 




El seu experiment es va basar en un ratolí en la seva gàbia on mitjançant reforços canviava la conducta. Crec que és moment de dir que quan reforcem conductes inadequades és molt difícil tornar enrere.

Existeixen diverses tècniques per tal de modificar i controlar la conducta:

      Reforços positius:

o   Enmollament: seleccionar una habilitat dels infants dificil o que no sap gens i el mestre li fa com passes dubdividides en tasques que el nin anirà assolint i com a recompensa serà un reforç. Ningú parla de la dependència d´aquesta utilització d´aquesta tècnica per coses externes.. Finalment crec que desenvoca en una insatisfacció on el nin mai té suficient.

o   Encadenament: la diferència de l´anterior és que el nin del resultat final que vol aconseguir ja sap fer moltes cosses.

o   Sistema de direcció de conducta mitjançant contracte: un contracte firmat per el mestre i l´alumne.  Són normes. Aquesta tècnica és per a infants més grans ( a partir dels 5 anys) perque els infants més petits no poden entendren aquesta modalitat.

      Supresió del reforç

o   Sistema d´economia de fixes: quan es donen a les respostes que nosaltres pemsem que són adaptatives una recompensa com punts o els maravellosos “gomets”. Vaig a aturar-me en aquest punt perque penso que és una tècnica que avui en dia és molt utilitzada, i contradictòriament en moltes escoles que pregonen el constructivisme, els seus mestres posen gomets als seus alumnes, concretament el gomet verd als que es porten bé i gomet vermell als nins que es porten malament. I si hi han infants que no surten de sa classe amb gomet? Com s´han portat? No ho saben. Personalment crec que els infants que sempre aconsegueixen el gomet vermell poden asumir el rol de ser els infants que es porten malament i reforçar una conducta distructiva, alhora que penso que es una mica ridiculitzar als infants, no sols davant els seus companys sino també amb les famílies dels seus companys quan aquests surtin de l´escola.

o   Sobrecorrecció : s´aplica en els casos quan el infant ha estat inadecuada, ja sigui restitutiva ( reparar alguna cosa deixant-la millor del que estava) o de pràctica positiva, quan el nin trenca alguna cosa i ho té que reparar.

o   Temps fora de reforç: retirant al nin de l´activitat quan té una resposta inadequada. Però la dificultat és que el mestre té que saber si l´activitat en que està participant el infant li agrada o no. Si l´activitat no li agrada el mestre estaria reforçant una resposta negativa per al nin.

Actualment aquesta tècnica s´utilitza molt al context escolar, és quan els mestres trauen a l´infant de l´activitat i el coloquen al racò de pensar. Per jo, pensar no és una cossa malament. Per jo és un privilegi, i el pensar , el reflexionar és una eina que jo utilitzaria per el procès ensenyament – aprenentatge.

o   Supresió de reforç: consisteix en eliminar el reforç que alimenta al infant. Quant tracta malament les coses li retirem l´atenció, per exemple. És una tècnica molt dificil per als adults i pot ser que no és bona si el mestre o l´adult està segur de complir.

o   Tutoria d´un company: hi ha un alumne tutor i un altre tutoritzat. És una aprenentatge cooperatiu però alerta! És cooperatiu si van canviant els rols sino l´autoestima quedarà marcada.

Totes aquestes tècniques que he esmentat són tècniques per mi, com a últim recurs, per a situacions limits i concretes, quan ja hem vist que altres tècniques no han funcionat. Crec que és important saber què és el conductisme en profunditat per a saber el que hi ha que reforçar i també per a saber el que no hem de fer.

Per últim, vull esmentar a en Zinmmerman que va aplicar el aprenentatge vicari, que comparteix aspectes conductistes, si les respostes dels infants són satisfactòries el nin repetirà la conducta però si són desagradables el nin tindrà menys probabilitat de repertir-se però tenint en conte que els factors biològics tenen una importància relativa en el aprenentatge.

Aquest autor va utilitzar l´aprenentatge social o vicari per aspectes més educatius i el va aplicar com aprenentatge autoregulat. S´utilitza amb infants més grossos. S´hi treballaran influències personals dels infants com l´autoeficàcia (si sap fer-ho, amb les famoses fixes de treball en educació infantil els infants no podem saber el que saben o no), els coneixements dels alumnes, la metacognició ( saber el que se), les fites ( saber el punt de partida) i els estats afectius ( és molt important, reconeixer a sí mateix). Les influències conductuals com l´autobservació, autoavaluació i l´autoreacció. Els alumnes s´hauran d´avaluar-se per anar reaccionant d´una manera o una altra. I per últim les influènies ambientals com el modelatge, comprensió verbal, l´estructura del context i de l´aprenentatge.

Per acabar vull compartir amb tots vosaltres una reflexió al voltant d´aquest tema ja que no estic gens d´acord de que les conductes siguin totalment modificables, i que els infants tinguin que ser el que nosaltres, els adults, volem o esperem d´ells. Crec que cada infant té un bagatge personal, unes característiques que els defineixen i tenen uns models d´aprenentatge diferent. La parla té un paper molt important per mi, la reflexió, el explicar les coses, el dir el que no ens sembla bé o el que no ens agrada dels infants.

Crec que l´ús d´aquestes tècniques són realment insultants per mi, per la raó de que ens expliquen el que guanyen a curt plaç, però què passa a llarg plaç? O programes d´aquests que duen a la pràctica tècniques conductistes, mai parlen de les repercusions a llarg plaç.

Actualment tenim moltes eines que podem utilitzar per donar resposta a determinades conductes, haurem d´utilitzar unes metodologies que s´adapten al nostre grup-aula i les tèniques conductistes per mi no tenen espai en la meva futura aula, sols en algun cas molt extrem i com a últim recurs després d´haver esgotat tots els altres recursos.