PROCESSOS COGNITIUS: ATENCIÓ, MEMORIA I INTEL·LIGÈNCIA

Avui estic amb tots vosaltres per parlar del factors psicològics implicats en l´aprenentatge.

En primer lloc parlaré dels processos cognitius tals com l´atenció, la memòria i la intel·ligència.

      ATENCIÓ

Quan parlem de l´atenció dels infants no tenim que pensar en que és un procés únic de l´infant. Tradicionalment hem sentit en moltes ocasions com els nostres mestres ens dient : és que aquest nen no presta atenció, és que sempre està despistat…etc. i tota la culpa la donava al alumne. Ara sabem que això no és així i poc a poc la comunitat educativa va conscienciant-se al respecte.

L´atenció es treballa diàriament partint dels interessos dels alumnes, motivant-los amb la curiositat i deixant-los estar entretinguts fent una tasca. Si els infants estan entretinguts amb una cosa perquè molestar-los? Estan treballant l´atenció!

 http://www.flickr.com/photos/methyl_lives/5006620274/


Han estat diverses investigacions per estudiar l´atenció, com per exemple teories de la psicometria o teories del processament de la informació.

En el procés d´atenció influeixen molts factors:

1. Factors fisiològics:

1. Causes escolars: tipus de metodologia emprada, excés d´informació, condicions físiques de l´escola, materials inapropiats, distribució horària...etc.

2. Causes extraescolars: alimentació, el descans, excés d´activitats extraescolars, estats emocionals, maltractament, mancança de rutines, malalties cròniques, discapacitats sensorials…etc.

Hi han tantes causes fisiològiques que no podem dir que és únicament culpa dels infants, quasi totes són externes als propis nins, i crec que ara la societat no dona importància a aquests factors però en canvi està molt de moda dir que aquest infant té dèficit d´atenció.

Aquest tema m´ha fet reflexionar molt, ja per la meva futura tasca docent, com a mare d´un infant de 4 anys d´edat.

2. Nivell de desenvolupament: naturalment que té molt a veure, la maduració ajuda molt i poc a poc els nins la van exercint. En un primer moment, l´atenció és molt curta i poc a poc va ampliant-se.

És per aquest motiu que tindrem que respectar el ritmes de cadascun dels alumnes i haurem de tenir com a un dels nostres objectius que els infants tinguin cada cop una atenció  més sostinguda, sempre respectant les seves individualitats.

3. Diferències individuals: seguint la línia que he esmentat en quant a les individualitats, tenim que tenir en compte que existeixen diferents estils d´alumnes a l´aula:

1. Estil Reflexiu: són més minuciosos, atents, que utilitzen blocs informatius més petits i gasten més temps en les tasques. Tenen èxit en els detalls.

2. Estil Cognitiu Impulsiu: infants que veuen les coses de forma més globals, no són tan detallistes i van directament a la tasca i aconsegueixen fer-la sense aprofundir molt. Tenen una concentració més curta.

Què dir al respecte? Tenim que tenir una metodologia que sigui capaç d´afavorir moments més detallistes en les activitats i unes altres activitats més globals per tal de treballar amb tots els infants, per donar suport a les necessitats de tots els infants de l´aula, una metodologia flexible. Ja que els infants tenen pocs minuts d´atenció haurem de triar el que és realment important, rellevant que aprenguin.

Recalcar que l´atenció no és estàtica sino que és un procés que es treballa.  Tal y com ens diu Kahneman, l´atenció depèn de moments, dels interessos que tinguin els infants en alguns moments determinats.

Hi ha tasques que es van automatitzant, la qual cosa allibera espai per a treballar altres tasques en les que hi ha que pensar. Un exemple és sistematitzar els hàbits.

Quin és el problema? que en ocasions hi han mestres que ho fan a la inversa, es a dir, mecanitzen aprenentatges que els infants haurien de fer reflexivament, un clar exemple és l´ús de les fixetes. Penso que si mecanitzem abans d´entendre una cosa, l´atenció disminueix i ens despista qualsevol cossa.

A tots ens ha passat alguna volta, estic segura. Quan pretens estudiar una cosa que no saps ni entens ens consta una barbaritat atendre al text i qualsevol excusa ens serveix per despistar-nos.

      MEMORIA:

 


 http://www.flickr.com/photos/pio1976/5813139556/



Dins dels estudis més representatius al voltant de la memòria apareixen els autors Atkinson i Shiffrin, que ens van dir que la memòria té diferents escales. En un primer moment tenim la memòria sensorial, que rep l´estimulació del nostre entorn, seleccionant els estímuls. A continuació apareix la memòria a curt termini, que té una capacitat molt limitada i que de vegades no la utilitzem correctament (jugant males passades). Dins de la memòria a curt termini trobem la memòria de treball. Aquesta memòria, a pesar de ser molt limitada intenta comprendre la informació que rep.

Reflexionant al respecte, per exemple en les fixes, els infants intenten comprendre les fixes i volen utilitzar la memòria de treball però aquests no entenen el concepte del que tenen que treballar però si que aprenen el mecanisme de fer les fixes. Realment una llàstima.

Una vegada els infants comprenen, porten aquesta comprensió a la memòria a llarg termini, per fer les assimilacions i acomodacions necessàries per tal de poder recuperar aquests aprenentatges i produir uns altres, tal i com ens postulava en Jean Piaget.

Jo al llarg de la meva escolar vaig treballar de forma incorrecta la memòria, vaig mecanitzar i si és cert que vaig aprendre a mecanitzar cosses, era una bona executora però ara, a la meva vida adulta és quan m´adoni conter que la gran majoria dels meus aprenentatges no els ha pogut recuperar perquè eren pures mecanitzacions. No vaig comprendre i per la qual cossa, no les vaig col·locar a la meva memòria al llarg termini.

Dins de la memòria al llarg termini tenim: (Tulving 1979)

      Memòria episòdica: que ens ajuda a recuperar i codificar informació d´acord a unes coordenades espai-temps. Al meu cas, m´ha passat moltes vegades que vull dir una cossa i de cop ja no la recordo.

Per tal de treballar aquesta memòria utilitzem una memòria mnemotècnica, dissenyant llocs dins de l´aula...etc.

      Memòria semàntica: que està lliure de les coordenades espai-temps. Per tal que m’entengueu és on queda informació del tipus de valors, d´estratègies de resolució de problemes. És com la informació de entendre el nostre món. Curiosament no sofreix tants oblits, tots sabem els nostres valors.

       Estratègia mnemotècnica semàntic-visual: de com relacionem les paraules que comencem a reconèixer els sons.

      Recuperació i oblit: en ocasions ens oblidem el que hem estudiat i depèn de les tècniques d´estudi. És molt eficaç fer 3 intents de recuperació que estar llegint 30 voltes el mateix text.

Per finalitzar aquesta exposició magistral de la memòria esmentar que, tradicionalment no fèiem un bon ús de la memòria i tampoc ens ajudaven a millorar-la. 

Aquest aprenentatge ha canviat en mi la perspectiva de sabre que el que els infants tinguin més memòria o no dependrà de mi com a mestra. No sabia que la forma en la que presentaré els nous continguts seran vitals. Està clar que tindré que implicar molt a tots els alumnes en les tasques i no perdre mai la visió global. Crec que és de vital importància que els infants facin interconnexions dels aprenentatges, ja que és com una tècnica per a ajudar-los a treballar aquest procés cognitiu

      INTEL·LÈNCIA:

En tercer lloc, parlaré de la intel·ligència. La societat creu que es tracta d´una cossa estàtica però sabem que no és cert. És com posar límits als aprenentatges que pot o no fer un individu. Recordem tal i com vaig dir a la meva entrada de bloc anterior, en Vigostky ens postulava que els aprenentatges mai tenien límits.

Tots nosaltres hem dit alguna volta que una persona és molt intel·ligent com si es tractés d´una cossa genètica.

Per sort, podem millorar la capacitat de la nostra intel·ligència i en conseqüència millorar la dels nostres alumnes, la clau seran sempre les connexions.

En els últims anys les escoles han donat un pas endavant i treballen les intel·ligències múltiples. Aquestes són vuit:

1. Intel·ligència interpersonal
2. Intel·ligència intrapersonal
3. Intel·ligència lingüística-verbal
4. Intel·ligència lògic matemàtica
5. Intel·ligència visual-espacial
6. Intel·ligència musical
7. Intel·ligència corporal-cinestèsia
8. Intel·ligència naturista.

Vull fer l’incís que per exemple un superdotat destacarà a totes les intel·ligències però la dificultat serà que no es desfasi en l´emocional, dels seus companys.

Personalment crec que les escoles deurien treballar aquestes intel·ligències de forma global, que totes són igual d´importants, la musical com la matemàtica.

A continuació vaig a parlar dels processos afectius: la personalitat i la motivació.

Estic estudiant una etapa d´educació infantil i sé que és una etapa molt important per a la construcció de la identitat dels infants. Els nins i nines construeixen la seva identitat a partir del mirall que tenen al seu voltant i van assumint el rol. He de tenir molta cura de no etiquetar els infants, i fer tot el possible per que no tinguin aquests rols como de “ soc roino”.

La feina del mestre és molt molt important i té molta responsabilitat ja que tindré que crear molta seguretat a l´aula, que tots es sentin amb la mateixa estima cap a la mestra. La seguretat emocional consistirà també en donar disponibilitat tant per a tot el grup com individualment. Tenir una mirada perifèrica.

La seguretat emocional també depèn de que els infants puguin preveure tot el que va a passar. Recordo que quan jo anava a l´escola mai sabia el que passaria el dia següent i vivia eixe moment amb angoixa en quan als aprenentatges.

Aquesta seguretat emocional que hauré de tenir tindrà que adaptar-se a tots els tipus d´estils cognitius dels infants que tindré a la classe, combinant metodologies que afavoreixi tant als independents de camp (creatius, experimentadors, autònoms...etc.) com als dependents de camp (fites definides, més habilitats socials, més sensibles a les claus externes que aprenen més amb motivació extrínseca...etc).

Tenir una metodologia capaç de captar l´atenció de tots els alumnes i de motivar-los.

En quan a la motivació, existeixen moltes contradiccions. Per exemple, als mestres els hi agrada la motivació intrínseca però en canvi utilitzen la extrínseca.

Tenim moltes investigacions sobre la motivació, teories conductistes, les psicoanalistes però les que són de pes actualment són les teories centrades dins de les teories cognitives.

Els principals autors són:

      Printch i de Groot: que es van fixar en les variables de dins de l´escola i que depenen dels estils d´aprenentatge dels mestres. Aquests autors ens postulen que la motivació acadèmica va al voltant dels següents components:

1.      Els components de valor: la importància que li dona l´infant a la tasca.

2.      Els components d´expectatives: quina capacitat tinc jo de realitzar la tasca, si ho faré bé o de si està per damunt de les meves capacitats. Recordem a en Vigostky (ZDP).

3.      Els components afectius i personals: determinades per la cognició i la percepció que hem tingut de les nostres expectatives.

Aquests tres components no tindrem que descuidar-los sino treballar-los de forma relacionada, ens diran el tipus de fites dels infants i les motivacions que tindran els infants.

Les fites dels infants seran de diferents tipus:

1.     Relacionades a la tasca: si ens aporta una cossa nova.

2.     Relacionada amb el jo: són les que experimenten més segons el tipus d´ensenyament que fem.

3.     Relacionada amb la valoració social:  es refereix amb l’aprovació del mestre, de la família, dels companys.

      Elliot i Deweck: van complementar la teoria anterior i ens diuen que les motivacions es mouen per dos tipus de fites i que depenen també de la concepció que un mateix té de la intel·ligència, si es veu com una cossa estàtica (fita d’execució) o modificable (fita d´aprenentatge). Depenent d´aquesta percepció haurà un tipus de fita o un altre.

És importantíssim que els docents tinguin la percepció de que la intel·ligència no és un procés estàtic, que és ampliable i que tenim que no tot el que importa són els resultats, que el procés té molta importància i que es tenen que treballar moltes variants en el procés d´ensenyament- aprenentatge.

      La teoria de Weiner.

Aquesta teoria ens diu que la motivació són les atribucions cognitives que cada infant fa de la seva trajectòria, dels seus èxits i fracassos. Segons aquestes atribucions canviaran les seves motivacions cap a les tasques.

Aquesta teoria per mi té molt de pes perquè penso que quan un infant té la percepció de que li cau mal a la mestra o que li té mania, no té aquesta motivació per aprendre.

Trobarem la indefensió apresa, que es tracta de pensar que tot el que et va bé és perquè ha tingut sort i el que et va malament és per la teva culpa.

Per finalitzar, esmentar que tenim que potenciar el funcionament de les variables internes, pensar en superar les coses,  la qual cosa fa que tindrem que no castigar ni premiar ja que d´aquesta forma crearem alumnes dependents tal i com vam veure al tema del conductisme.

Cal treballar la motivació intrínseca i per lo tant, les forces internes, i les variables internes.

Aquest aprenentatge d´aquest tema ha suposat en mi el que tinc que ser conscient de fer entendre als nins i nines  que lo important és que ells vulguin millorar, que puguin veure el que fan bé, que aprenguin mecanismes interns. Que tinguin una capacitat de metacognició, que puguin autoavaluar-se.

Que no siguin infants dependents ni de gomets verds i vermells tan de moda en l´actualitat i que jo , perdoneu, l´odi perquè crec que és molt cruel en moltes ocasions, el que sempre té el gomet vermell, quin tipus de motivació tindrà?

La clau de tot és la metodologia del mestre, que s´adapti a les característiques de tots els infants de la classe, enganxar a tots els nins i nines. El cicle que estem estudiant, per mi és fascinant perquè tots els infants tenen unes ganes d´aprendre increïble i en sento molt privilegiada al respecte, així que tinc que aprofitar aquesta condició quan estigui davant d´una classe d´infants.